divendres, 26 de juny del 2009

Fases de classificació pel campionat d'Espanya - Castelló 1973

Crònica de la final jugada contra un equip local al que vam guanyar, aconseguint, per tant, la classificació pel campionat d’Espanya. En la reproducció de la crònica del diari Mediterráneo hi ha dos curiositats. La primera es la capçalera del diari “al servicio del movimiento”, que recorda temps passats. I la segona es la redacció de la crònica, més futbolera que de bàsquet. I a sobre a un dels nostres pivots l’anomena pibot !
Ressenya de El Mundo Deportivo amb els resultats dels dos partit jugats a Castelló el 19 i 20 de maig de 1973.

Fotografia amb el trofeu aconseguit. Dalt d'esq.a dreta= J.C.Farrés (President), Toni Costas, la seva companya Marlisse, Toni Roure, Manuel Sánchez, Miol, Quico Pareja, Pere Farrés, Toni Aguirre, Manel Carreras, Curro Díaz, Jesús Burillo (Delegat) i Julián Pareja (empleat de la Enher i pare del Quico).
Baix d'esq.a dreta= Recasens (ATS de la Enher) i Eduardo Gonzalez.

1 comentari:

aroure ha dit...

D’aquestes fases, a banda dels partits que vam jugar, recordo dues coses. Una, que estàvem en el mateix hotel que l’equip de futbol del Betis, que jugaven el darrer partit del campionat contra el Castelló. Aquests dos equips lluitaven per la permanència a 1ª divisió i va guanyar l’equip de casa per 3-1 i el Betis va baixar a 2ª divisió. I l’altra, es que tornant cap a Barcelona en autocar i encara en la província de Castelló, un cotxe que sortia d’una corba i degut a una fina pluja que acabava de caure, va patinar i se’n va sortir de la carretera donant una volta de campana. El xofer de l’autocar va parar i nosaltres vam sortir per ajudar als ocupants del vehicle (Déu n’hi do com relliscava la carretera!), que eren dos matrimonis de persones de certa edat. Quan estàvem ajudant-los a sortir del cotxe, un altre vehicle, crec que un Seat 850, conduït per un jove, també va patinar i va anar a parar al costat nostre donant dos voltes de campana i incendiant-se a continuació. Afortunadament, no va haver cap desgràcia, ni dels ocupants dels vehicles ni de nosaltres, que per poc, també rebem.