En el mes setembre de l’any 1980, el Sr. Farrés va arribar a la edat de 65 anys, havia nascut el 1915, i com acostuma a passar en la majoria de casos, es va jubilar. Per celebrar aquest esdeveniment, al que la majoria de nosaltres ara en aquest any 2009 hem arribat o estem a punt de fer-ho, es va organitzar un partit de bàsquet en la mateixa pista del col·legi de monges de la carretera de Collblanc, entre antics components de diferents èpoques d’aquest equip. I aquestes fotografies son el document gràfic del succés.
Dalt (d'esq.a drta)=Manuel Galán (Delegat), Xavier Nadal, Felipe Costa, Pere Farrés, Quim Sañé, Joan Cesar Farrés (President), Manuel Sánchez, Toni Cisteró i Emiliano Folch.Baix (d'esq.a drta)=^Pere Losa, Manel Carreras, Quico Pareja, Ferran Ferrer, Eduardo Gonzalez, Salvador Martí i Barangó (Delegat).
2 comentaris:
Hola Toni: Sóc Carles Farrés. He llegit el blog i m'ha emocionat. Gràcies i felicitats per la idea.
Crec que la feina que va fer el meu pare s'ha de mirar amb molta perspectiva i per això t'agraiexo aqust petit espai de la blogsfera.
Si trobo qualseol tipus de documentació al respecte us ho faré arribar.
Signo com polifònic (és a dir moltes veus i un únic pensament), però repeteixo, moltes gràcies.
Carles Farrés.
Gràcies Carles, però per mi no ha estat una feina perquè quan fas una cosa amb il•lusió, no costa cap esforç.
En castellà hi ha un dit que diu: “es de mal nacido no ser agradecido” i em sembla que tothom està d’acord, tal com va fer el Quim Sañé en la trobada, en reconèixer el mèrit del vostre pare, que va ser l’impulsor i l’ànima d’aquest equip. La llàstima es que ens hem despertat tard i ell no ho ha pogut veure. Crec que li hauria agradat molt.
Toni
Publica un comentari a l'entrada